Clinica Dental Bejar , Barcelona
Tractaments i Serveis
A la nostra clínica els tractaments comencen amb l’assessorament al pacient, per tal d’actuar a temps i prevenir complicacions, processos més costosos i complexes. T’oferim tècniques innovadores en totes les especialitats, des del diagnòstic fins a la total resolució de la patologia i ens recolzem en els últims avenços en tecnologia digital.
En funció de les particularitats de cada pacient, els nostres especialistes, amb l’objectiu d’obtenir els millors resultats, avaluaran quina és la tècnica que s’adapta millor a cada cas i quina és la millor solució. Després l’expliquem detalladament al pacient i aquest, un cop té tota la informació, pot decidir amb llibertat el seu tractament i involucrar-se en el mateix. Aquesta cooperació pacient-dentista és una de les claus de l’èxit.
Més info:
FINANÇAMENT
Financem els vostres tractaments fins a 6 mesos sense interessos.
També disponibles finançaments fins a 5 anys
La periodòncia és una especialitat medicoquirúrgica de l'odontologia que estudia la prevenció, diagnòstic i tractament de les malalties que afecten els teixits que donen suport a les peces dentals, i als implants dentals, per al manteniment de la salut, funció i estètica de les dents, queixals, i els seus teixits adjacents.
Les principals malalties periodontals que afecten una dentició són la periodontitis (generalment anomenada piorrea) i la gingivitis. Avui en dia amb l'adveniment de la implantologia la periodòncia també és l'encarregada de la prevenció i tractament de les malalties periimplantars, com la perimplantitis.
La malaltia periodontal es manifesta com una gingivitis, amb inflamació i sagnat de la geniva sense afectar l'os; o un periodontitis, en què ocorre la destrucció de l'os que suporta la dent. Si no és tractat a temps pot ocasionar la mobilitat i la pèrdua de les peces dentals. Un tractament periodontal consisteix des de la correcció de la tècnica d'higiene oral, per al control de la placa bacteriana, fins a l'eliminació dels factors desencadenants de la mateixa: càlculs dentaris o tosca, trauma oclusal i bosses periodontals.
La periodòncia està orientada al manteniment de les estructures de suport de la dent, com les genives, els lligaments periodontals i l'os alveolar. El terme "periodontal" fa referència als teixits que envolten la dent, anomenat Parodonto.
Les malalties periodontals són malalties de naturalesa inflamatòria, i de causa infecciosa (causades per bacteris) que segons el seu grau d'afectació poden anar des de la gingivitis fins a la periodontitis (antigament anomenada piorrea) i si no es tracta, evoluciona destruint tot el suport de la dent i amb això al afluixament i pèrdua del mateix.
A la nostra clínica es realitzen els més moderns tractaments de la malaltia periodontal.
Hi ha diversos factors que contribueixen a l'aparició de la malaltia periodontal:
- Diabetis: en els diabètics les malalties periodontals poden ser més severes, sobretot si són diabètics no controlats. A més, la periodontitis és una patologia bacteriana, és una infecció crònica, i tots sabem que els diabètics no han de patir infeccions cròniques perquè altera en els nivells normals de la seva glicèmia.
- Embaràs I pubertat: a causa principalment als canvis hormonals, durant aquests estadis les genives es poden inflamar, tornar-se vermelles i sagnar espontàniament. Generalment són processos reversibles, però si a això li sumem una higiene oral deficient, podem afavorir l'aparició d'una periodontitis.
- Estrès: Pot ocasionar alteracions en el sistema defensiu general del cos humà, i d'aquesta manera afavorir l'aparició de patologies bacterianes orals.
- Medicació: Alguns medicaments que es prenen de forma crònica poden facilitar l'aparició de patologies periodontals a la boca, entre ells podem citar: anticonceptius orals, antidepressius, i alguns medicaments per a tractaments de malaltia cardíaca.
- Tabaquisme: aquelles persones que tenen l'hàbit de fumar acostumen a patir malalties periodontals, a més en aquests pacients els tractaments no solen ser tan efectius com en els no fumadors.
PERIODÒNCIA
ENDODÒNCIA
L'endodòncia és tota maniobra clínica realitzada sobre el complex vasculonerviós d'una peça dental. Abarca des d'una protecció pulpar directa terapèutica fins l'extracció total del contingut de la polpa. S'aplica en peces dentals fracturades, amb càries profundes o lesionades en el seu teixit pulpar (nervi) on apareix una pulpitis. Aquesta lesió pot ser reversible (amb maniobres endodòntiques de protecció pulpar pot revertirse el procés inflamatori pulpar) o irreversible, quan l'única opció terapèutica és l'extirpació total del contingut pulpar, i la obturació tridimensional del conducte dentari. També es realitzen biopulpectomies totals en peces dentàries amb fins protèsics. (Pròtesis fixes)
L'objectiu principal de l'endodòncia consisteix en:
1. Netejar el sistema de conductes radiculars: bacteris, teixit necròtic, etc.
2. Una correcta obturació amb forma i mida adequats: es dóna forma cònica de la corona al àpex de la dent. Es crea un topall oclusiu per tal que quedi just a la longitud de treball clínic, això és que el farciment estigui ajustat a la longitud de l'arrel i, finalment, caldrà respectar la morfologia original del conducte.
3. Aconseguir el segellat apical i de la resta del conducte.
4. Aconseguir un tancament biològic: els cementoblastos del monyó que queda a la punta de l'arrel de la peça dental endodòncia, produiran ciment que tanca aquest àpex, aconseguint l'èxit de la endodòncia
Per realitzar una endodòncia normalment serà necessari realitzar una comprovació radiològica.
IMPLANTS
Un implant dental és una arrel artificial de titani, material biocompatible amb l'os, on es col·loca. Implant i ossos s'uneixen sòlidament el que ens permet col·locar una dent artificial sobre ell, reemplaçant amb molta estètica i naturalitat la peça dental natural perduda, per malaltia, accident o malformacions.
Es poden col·locar un o més implants dentals a l'os maxil·lar, facilitant la rehabilitació oral mitjançant pròtesis fixes i / o removibles.
Un problema a tenir en compte abans de realitzar la tècnica d'implants, és el relatiu a les boques que pateixen un encongiment excessiu o irreversible de l'os alveolar maxil·lar a causa de factors com l'edat, el sexe o els components metabòlics orgànics.
Hi ha molt poques contraindicacions absolutes per a la col·locació d'implants dentals, entre elles podem destacar malalties greus que influeixin en el metabolisme de l'os, infeccions específiques, tumors malignes que afectin l'os, o radioteràpia en grans dosis.
És important dir que els implants no provoquen rebuig en l'organisme, només pot passar que fracassi l'osteointegració (s'estima normal un nivell de fracassos del 2%). Aquí entra en joc la perícia del implantòleg, tot i que també cal considerar que hi ha casos més compromesos que d'altres. Quan un implant fracassa pot i ha de tornar a col·locar un altre per substituir-lo. El pacient en cap moment del tractament sent dolor, això és important remarcar.
Al contrari del que pugui semblar, en molts casos el postoperatori suposa menys molèsties i incomoditats que altres intervencions menors en Odontologia (com pot ser una extracció). Un implant ben col·locat no ha de fer mal, únicament pot ocasionar molèsties a la ferida de la geniva durant el procés de cicatrització (si és un implant dental de càrrega convencional). És fonamental observar una escrupolosa higiene per evitar sobreinfecció de la geniva. Normalment es prescriuen antibiòtics per seguretat.
Els implants correctament col.locats garanteixen uns resultats estètics en la majoria dels casos molt superiors a la dentadura original del pacient.
El pacient ha de tenir clar que no només aconseguirà una boca sana sinó a més un somriure bonic. Aquestes han de ser les seves exigències.
El procés d'osteointegració, es defineix com la unió mecànica ferma, directa, estable i duradora entre l'os viu maxilar i el cos d'un implant dental de titani, que es converteix sense interposició de teixit connectiu.
L'ús d'aquesta tècnica quirúrgica moderna permet al pacient que ha patit una pèrdua dental, una recuperació plena de la funció masticatoria i de l'estètica bucal.
L'elecció del titani es deu al fet que aquest metall en contacte amb l'atmosfera s'oxida en milisegons transformant la seva superfície en òxid de titani. Aquest òxid es comporta com un material bio-inert, és a dir que no produeix rebuig, reacció natural de l'organisme davant la presència d'un cos estrany que deriva habitualment en complicacions clíniques. A més, el titani presenta unes característiques mecàniques molt adequades, ja que la seva duresa permet suportar càrregues oclusals elevades, i el seu mòdul elàstic és molt semblant al de l'os.
Es tracta d'una intervenció ambulatòria, això vol dir que no cal ingressar en una clínica sinó que la intervenció es porta a terme a la nostra mateixa clínica.
La intervenció quirúrgica de col·locació d'implants es porta a terme en la majoria dels casos mitjançant anestèsia local.
Els implants utilitzats a la nostra clínica són els que menor interval de temps requereixen per ser carregats.
Els implants es poden col·locar en els joves un cop completat el desenvolupament, normalment a partir dels setze anys en les dones i divuit en els homes. En els adults no hi ha contraindicació per raó de l'edat, tenim casos de pacients amb 80 anys que s'han rehabilitat la seva boca amb implants dentals, i gaudeixen d'això.
ESTÈTICA DENTAL
Avui dia, tenir un somriure bonic i natural és important per sentir-nos segurs i satisfets amb nosaltres mateixos. El somriure és la targeta de presentació natural de totes les persones i, segons nombrosos estudis, és la part de la cara que més observem quan ens relacionem. Per això el concepte d'estètica dental cada dia cobri més importància.
El terme d'odontologia estètica inclou un nombre de procediments o tècniques que aconsegueixen, en un període de temps relativament curt, millorar l'aparença de les peces dentals, del somriure i dels teixits gingivals.
El tractament dental per a la restauració i rehabilitació de dents i / o queixals afectades per càries destructives, traumatismes, taques, tincions, malposicions o absència de les mateixes, ha evolucionat en l'última dècada a través de l'ús de noves tècniques, tant clíniques com de laboratori, i per l'aportació de noves tecnologies.
La demanda actual per una odontologia estètica de qualitat, sense descuidar la funció, ha portat al desenvolupament i aplicació de nous materials tant per a restauracions individuals o rehabilitacions dentals totals.
La funcionalitat és l'objectiu principal en una pròtesi, ja que, recuperar la funcionalitat d'una boca és bàsic per al benestar del pacient.
Les funcions de la boca que abans de res s'han de recuperar són: primer una masticació (eficient trituració dels aliments), sense que la pròtesi interfereixi en la deglució, ja que ambdues funcions influeixen directament en una cosa tan fonamental com ho és la digestió, i segon: una fonètica adequada que permeti al pacient una correcta comunicació, sense que la pròtesi interfereixi en ella. A més d'això, òbviament ha de ser estètica.
Per aconseguir la funcionalitat de la pròtesi, s'han de tenir en compte factors com:
- Retenció : Tota pròtesi ha de tenir un sistema de retenció eficient, és a dir, que la restauració es mantingui subjecta a la boca i no caigui o surti de la seva posició, ja que de no ser així la masticació, deglució i fonètica, es veuran afectades i fins i tot impossibilitades.
- Estètica : Potser es podria dir que en la societat actual, com en temps passats, l'estètica es busca per necessitat social i per això, ja sigui una necessitat imposada o autoimposada, l'estètica i bona aparença, es convertirà en un altre objectiu més a complir per les pròtesis dentals. La bellesa és una cosa cultural, un concepte abstracte i subjectiu, per això tal vegada no sempre el pacient tindrà el mateix criteri de 'pròtesi estètica' respecte al dels professionals sanitaris dentals. Quan es parla d'estètica en aquest camp, pot aparèixer l'error de relacionar el millor i més bell amb el més perfecte, dentadures blanques, dents alineades a la perfecció i sense cap tipus de desgast, etc, però, l'objectiu protèsic serà aconseguir una dentadura d'aspecte estètic, però no tan perfecte com si natural, tenint en compte l'edat del pacient, sexe del pacient, morfologia facial del pacient, mida de la cara i la pròpia dentadura natural del pacient. Les dents es faran del mateix color i forma que les peces naturals romanents. Estèticament, una dentadura completa i sana és important, però, les pròtesis no es limiten a restaurar les dentadures, sinó que també restauren la dimensió vertical de la boca i l'aspecte global del terç inferior de la cara.
El terme dentadura postissa és potser el més conegut, de vegades utilitzat per generalitzar tot tipus de pròtesis, no obstant, la utilització d'aquestes paraules és en realitat un error. Existeixen diversos tipus de pròtesis dentals, i cadascuna d'elles seran les indicades segons les necessitats del pacient. De vegades hi ha més d'una solució protèsica per a una mateixa boca, en aquest cas l'odontòleg haurà d'explicar els avantatges i inconvenients d'unes pròtesis sobre altres, perquè finalment sigui el pacient qui, aconsellat, triï, tal vegada per salut, comoditat, eficàcia o fins i tot per preu que en molts casos és un factor condicionant, doncs aquests són alguns dels factors a tenir en compte. Quan la pròpia boca és la que limita el tractament prostodòntic, el tipus de pròtesi a utilitzar serà el que indiqui el professional odontòleg. Les pròtesis podrien classificar-se de diverses maneres tenint en compte diferents característiques de les mateixes (tipus de suport, materials de confecció, tipus de restauració, etc).
PRÒTESIS
ORTODÒNCIA
Un tractament d'ortodòncia canviarà per sempre la posició de les dents i queixals de la boca, juntament amb alguns trets de la fisinomia. Quan les dents no estan en posició correcta, no només perjudiquen l'estètica sinó que també cal evitar:
- Una masticació deficient
- Dificultat per pronunciar correctament certes paraules
- Asimetries facials
- Dolors d'oïdes i / o de cap
- Trastorns en l'articulació del crani amb la mandíbula
- Problemes per netejar correctament
- Mal alè
L'estètica és doncs el valor que més aprecia el pacient, dents apinyades, desaliniades, amb espais incorrectes entre elles, afecten l'autoestima de moltes persones.
Si el nostre somriure és bonic, sens dubte ajudarem a tenir un rostre més harmònic, també haurem de tenir en compte la posició del mentó i del llavi superior, per aconseguir un resultat ideal.
Actualment els últims avenços tecnològics en ortodòncia tendeixen a simplificar els tractaments fent-los més còmodes per als pacients.
Els filferros que abans havia de modelar l'especialista ara ja vénen amb l'arc de la dentadura formada, donant això un major grau de simetria en el resultat final del tractament.
Els brackets (peces que van enganxades a les dents) estan fabricats de diferents materials segons siguin les necessitats, així com hi ha una mida i forma específica per a cada peça dental, el que facilita els moviments dentals que es vulguin aconseguir. Per a aquells pacients que no es vulguin veure amb filferros metàl·lics a la boca, els brackets estètics, que poden ser de ceràmica o d'alúmina pura, i que compleixen amb totes les expectatives tant per al pacient com per al professional.
També hem d'esmentar que hi ha una tècnica d'ortodòncia anomenada Invisaling o tècnica invisible (explicació completa més avall) en què s'envia l'estudi del pacient (radiografies, motlles, etc) als Estats Units, i amb aquestes dades a través d'un programa especial d'ordinador es realitzaran unes plaques transparents termoformades, que són les quedesplaçaran les peces dentals al seu lloc ideal sense necessitat de brackets. Aquestes plaques es van modificant gradualment mentre les peces dentals es van movent, fins a aconseguir la posició desitjada. Però cal tenir en compte que aquesta tècnica no es pot aplicar en tots els casos de malposició.
Cal tenir en compte que una de les grans preocupacions dels pacients és la durada del tractament, cal saber que hi ha un temps mínim fisiològic que requereix la dent per al seu desplaçament, sense afectar l'os i geniva que l'envolten; el temps de tractament depèn en gran mesura de la gravetat del cas.
Com a consell final, acudeixi a un especialista en ortodòncia quan decideixi posar-se en tractament, augmenti les seves cures d'higiene oral durant el tractament d'ortodòncia, i compleixi mensualment les seves cites de control, en cas contrari augmentarà en temps de tractament, empitjorarà el resultat final i pujaran els costos
ORTODÒNCIA INVISIBLE
És possible un sistema d'ortodòncia que col · loqui les dents i no es noti?
Un revolucionari sistema ara ho ha fet possible. Es tracta d'Invisalign ®, un aparell d'ortodòncia invisible que es presenta com l'alternativa actual als tradicionals brackets i filferros. És pràcticament indetectable, fàcil d'usar i còmode de dur.
En què consisteix l'ortodòncia invisible: Com funciona?
Es tracta d'un conjunt de fèrules o alineadors que col·locats de forma progressiva van movent les dents fins a la situació desitjada. Aquestes fèrules van aplicant forces sobre les dents per variar la seva posició, de la mateixa manera que ho faria un bracket.
En un primer moment es realitza un motlle de la boca del pacient en el seu estat inicial. Aquest motlle s'envia a la central d'Align Technology, a Califòrnia, USA. Allí es procedeix a l'estudi de la boca del pacient. Les dades obtingudes en aquest estudi s'introdueixen en un ordinador, de manera que, d'una manera virtual, les dents són col·locades progressivament fins a la situació ideal que haurien d'ocupar a la boca. Les dents es van movent digitalment de manera progressiva, resultant un nombre variable de moviments fins a aconseguir la posició desitjada. Cada lleuger moviment es registra i a partir d'ell un sofisticat sistema informàtic per mitjà d'un làser modela la fèrula o alineador, resultant una fèrula diferent cada vegada que es requereix un desplaçament. D'aquesta manera s'obté un nombre determinat de fèrules, cadascuna de les quals representa un estat del tractament. El nombre d'alineadors que necessiten varia en cada pacient i és depenent de la magnitud del moviment que es desitja realitzar. Com més complicat sigui el tractament, major nombre de fèrules es requeriran, i major serà el temps del tractament, igual que amb els brackets.
La primera fèrula que es col·loca correspon al primer moviment que es desitja realitzar. Un cop col·locada, les dents es van adaptant la forma de la fèrula en un termini d'unes 2 setmanes, moment en què es passa a la següent fèrula.
Eficàcia
Efectivament és eficaç, sempre que el pacient sigui constant amb l'ús de les fèrules. Aquest sistema funciona de la mateixa manera que el tractament convencional amb brackets, és a dir, aplicant força a les dents per poder dirigir el seu moviment. Més de 100.000 pacients ja han provat amb èxit aquest innovador sistema que s'utilitza als EUA des de fa alguns anys.
Diferències amb la tècnica convencional (bracketts)
La Ortodòncia amb brackets basa la seva acció en el moviment de les dents mitjançant una força aplicada utilitzant filferros elàstics. El filferro transmet la seva força al bracket, el qual s'ha unit fortament a la dent, per tant, en moure el braket la dent ho fa amb ell.
Les fèrules exerceixen sobre les dents un efecte similar, exercint al mateix temps la funció de braket i filferro. Les fèrules són elàstiques, com el filferro, però no requereixen brakets, ja que l'acció la desenvolupen per estar en íntim contacte amb les dents.
Les diferències fonamentals amb la tècnica de brackets són una millor estètica, possibilitat de retirar l'aparell per netejar-lo, es pot predir la durada exacta del tractament i el seu resultat.
Condicionants per al pacient: Per quí està indicada?
Aquest sistema té algunes limitacions pel que no tothom pot fer ús d'ell. Els problemes de maloclusions severes poden necessitar un tractament combinat amb brackets o fins i tot cirurgia correctora. És l'odontòleg qui ha de discernir si el pacient és apte o no.
Quant de temps dura el tractament?
La durada del tractament és variable en funció del grau de moviment que es vulgui realitzar. Pot variar entre 6 mesos i 3 anys.
Manteniment a llarg termini
Com en qualsevol tractament d'Ortodòncia, en finalitzar s'apliquen mantenidors per evitar que les dents tornin a moure. Poden fer-se de posar i treure (ús nocturn) o filferros permanents que no es veuen.
El cost depèn de la durada del tractament.
URGÈNCIES DENTALS
Per molt que els odontòlegs insisteixin en això de la visita anual, la majoria fa cas omís de les seves recomanacions.
Aquesta és la causa fonamental que molt pocs coneguin el que és un abscés dental o un flegmó dental, dues complicacions majors, que es produeixen com a resultat d'un procés que hauria d'haver estat frenat anteriorment en la consulta anual amb el dentista.
Compte amb les càries !
La càries està produïda per una colonització de bacteris, responsable de la destrucció localitzada i progressiva dels teixits durs de la dent. Inicialment indolora, la càries comença per la formació d'una taca al nivell de l'esmalt. Aquesta taca va progressant cap a la dentina, l'estructura, molt menys dura que la de l'esmalt, permet una evolució molt més ràpida. Si no s'atura a temps, els bacteris poden acabar infectant la polpa i envaint l'arrel fins al seu extrem, provocant una inflamació aguda i fent que els vasos sanguinis es dilatin i desencadenin, per compressió, un dolor agut. Si a llarg termini els bacteris acumulats en la polpa infecten els teixits veïns, es pot produir un abscés dental o un flegmó dental.
Dents sensibles
El dolor viu, intens i curt, produït amb el simple raspallat de dents o en entrar en contacte amb aliments o begudes fredes, calentes, o molt àcides i ensucrades, indica hipersensibilitat dental. Aquest trastorn està produït per un desgast progressiu de l'esmalt de la dent, que deixa la dentina al descobert, és a dir, la zona en què es produeix l'estimulació del nervi. La dentina exposada que caracteritza la hipersensibilitat dental, indica major risc d'entrada dels bacteris a l'interior de la dent, havent per tant més probabilitats que es produeixi una càries, i si aquesta no es cuida degudament, que es pugui formar un abscés dental o un flegmó dental.
El abscés dental
Les complicacions vénen, per tant, quan la colonització bacteriana arriba a la polpa, travessen el ciment dental i el teixit periodontal, i infecten els teixits veïns. El abscés dental correspon a la formació d'una cavitat anormal, plena de pus, que es forma en el teixit ossi que envolta l'arrel de la dent, a causa de l'acció dels bacteris que procedeixen de la polpa dental. Sol manifestar-se amb un dolor intens que es localitza a la zona de la dent corcada o afectada per malaltia periodontal (els bacteris presents en la tosca s'introdueixen en el teixit ossi circumdant i formen la cavitat anormal que s'omple de pus), encara que sovint s'irradia cap a la gola, una oïda o mitja cara, i es presenta o s'incrementa quan es mosseguen o masteguen aliments que s'ingereixen líquids freds o molt calents. Quan el abscés és gran pot ocasionar febre, malestar general, ganglis al nivell del coll i dificultat per mastegar i ingerir els aliments.
El flemó
Si el abscés dental no es tracta en les seves fases incipients es pot formar un flemó dental. Quan això passa s'inflamen i infecten els teixits tous que es troben per sota de les genives, de manera que els bacteris que conté el abscés dental travessen la càpsula de teixit fibrós que les envolta i s'obren pas fins a les genives. El flemó dental forma així un bony o una inflamació per sota de la geniva, que habitualment s'estén al llarg de diverses peces dentals i provoca la clàssica inflor de galta. El dolor, que també es percep al llarg de diverses peces dentals, adquireix un caràcter pulsatiu, incrementant-se i atenuant per moments. Les genives es mostren inflamades i irritades, i de vegades hi ha fins i tot presència de pus, provinent de la cavitat anormal que es forma en el teixit ossi que envolta l'arrel de la dent o queixal infectat.
Prevenir des del principi
A més de la hipersensibilitat dental (dolor viu, intens i curt, produït amb el simple raspallat de dents o en entrar en contacte amb aliments o begudes fredes, calentes, o molt àcides i ensucrades) cal vigilar de prop el sagnat a l'hora del raspallat, l'aparició de punts blancs sobre la geniva, un canvi de color o una lleugera mobilitat de les peces dentals. No cal esperar a que faci mal o que la cara s'hagi inflat per anar al dentista. Qualsevol d'aquests signes precursors han de portar a la seva consulta sense tardança.
El tractament
Quan hi ha un abscés dental o un flegmó dental, abans de procedir al tractament de la càries el dentista sol administrar medicaments analgèsics i antiinflamatoris per alleujar el dolor i la inflamació, així com antibiòtics per combatre la infecció. Això es deu al fet que, quan la zona està inflamada, els medicaments anestèsics no poden actuar sobre els nervis de la polpa, i per tant, no es pot introduir l'instrumental quirúrgic a l'interior de la dent. Per drenar el pus dels abscessos i els flegmons dentals que no cedeixen amb el tractament antibiòtic, es practica una incisió, en el primer cas a través de la pròpia càries i la polpa, i en el segon a través de la geniva.
RADIÒLOGIA DIGITAL
Existeixen dos mètodes essencialment per obtenir una imatge radiogràfica digital: la imatge radiogràfica digitalitzada i la imatge radiogràfica digital, la diferència entre ambdues és que la imatge digitalitzada s'obté mitjançant l'escaneig o la captura fotogràfica de la imatge d'una placa radiogràfica, convertint d'aquesta manera una imatge analògica en una imatge digital, mentre que la radiografia digital s'obté mitjançant la captura digital directa de la imatge per convertir els raigs-x directament a senyals electrònics. Com que no s'utilitza llum en la conversió, el perfil del senyal i resolució són altament precises emetent una qualitat d'imatge excel·lent
Sanitari:
Menor dosi de radiacions per al pacient i l'operador
Menor quantitat de material contaminant (Plom, Químics de revelador i fixador)
Economia:
Estalvi de plaques radiogràfiques i rotllos fotogràfics
Estalvi en la compra de reveladors i fixadors
Estalvi en la compra i manteniment de processadors de plaques i equips de revelat
Ergonomia:
Disminució de l'espai per guardar les imatges
Facilita la creació d'arxius digitals
Menor necessitat d'espai i instal · lació
Diagnòstic i enviament de resultats
L'alt contrast de les imatges digitals facilita el diagnòstic imagenològic per part del radiòleg o de la persona encarregada de realitzar.
Permet l'enviament dels resultats obtinguts i de les imatges en arxius via Internet amb sorprenent rapidesa, el que pogués arribar a establir la diferència entre la vida i la mort d'un pacient.
Facilita la interconsulta entre professionals.
Optimitza la comunicació amb el pacient .
El major benefici tant en la fotografia com en la radiografia digital es troba en el procés de revelat, mentre que en el procés convencional es requereix imprimir un negatiu o una placa radiogràfica, per ser portat a un procés de revelat i fixació de la imatge el qual pot variar entre minuts en el cas de les radiografies fins hores o dies en el cas de les imatges fotogràfiques, les imatges digitals s'obtenen en fraccions de segons .
